Des del passat 4 d’abril ja estem en període electoral i això vol dir, entre altres coses, que ja no es poden inaugurar obres ni fer balanços de mandat. Però això no impedeix que el grup d’autogestors de Sant Tomàs dediquin temps d’algunes de les seves trobades setmanals a parlar de com veuen ells la política i també de les mancances i aspectes que aquesta no resol des del punt de vista de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Una de les primeres coses que denuncien són les barreres arquitectòniques. Totes les persones que formen part d’aquest grup d’autogestors poden caminar per ells i elles mateixes però la Mariona per exemple, o la Pilar necessiten algun suport per poder-se moure. La Pilar, justament, no dubta en dir que “fan falta voreres més amples que em permetin caminar més tranquil·lament i no tenir por a caure”. També reclamen passos de zebra il·luminats, semàfors amb senyals acústics o crear més places d’aparcament per persones amb mobilitat reduïda.

Programes electorals amb lectura fàcil

Un altre aspecte no resolt dels comicis electorals, segons la seva perspectiva, són els programes electorals i la seva accessibilitat. La Mariona els defineix com a “carregosos” i assegura que “no s’entén res”. Dincat, justament, ha iniciat una campanya reclamant a les administracions que promoguin “unes eleccions municipals accessibles que facilitin i fomentin la participació”. Un primer pas, segons la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya, és adaptar els programes electorals a lectura fàcil.

Una adaptació que l’Alba també demana a la xarxa d’autobusos urbans i comarcals d’Osona ja que explica que sovint es fa difícil “poder entendre els horaris i les andanes per poder fer els canvis de busos que necessitem”. L’accés a l’habitatge és un altre dels problemes que no estan resolts. “Cal més habitatge social als pobles i ciutats perquè els preus de lloguer són abusius i molts ni ens podem plantejar l’opció de viure sols o simplement independitzar-nos” assegura l’Ignasi.

També parlen de les opcions d’oci comunitari que tenen i en Joan Carles amb quasi 60 anys a l’esquena no dubta en dir als més joves del grup com en Fernando, la Mariona o en Paulo: “ho teniu més bé que quan jo era jove, abans era més discriminatòria la nostra situació i a mi m’havien tancat portes només perquè deia que anava a Sant Tomàs”. És per això que a la pregunta de si algú voldria ser alcalde o alcaldessa del seu municipi, en Joan Carles no dubta en aixecar el dit i dir que si: “canviarien molt les coses perquè jo tinc les idees molt clares” conclou.