Persones usuàries del centre Riudeperes, professionals en actiu i alguns que ja no formen part de la plantilla, famílies, membres de Junta i representants institucionals han celebrat aquest dissabte els vint-i-cinc anys de la residència Riudeperes amb una festa per a tots els públics. Un total de 245 persones han protagonitzat aquest acte de celebració que ha permès commemorar l’obertura de la primera residència per a persones amb una greu discapacitat intel·lectual i que requereixen un suport generalitzat a la comarca d’Osona.

Actualment, hi ha 56 persones vivint al centre residencial i 14 vinculades al seu centre d’atenció diürna que compten amb 88 professionals que els donen suport juntament amb 14 persones voluntàries. L’atenció que es presta a Riudeperes permet a les persones usuàries participar de  rutines diàries del centre, d’activitats de treball de caire manipulatiu, d’activitats lúdiques, i de participació en la comunitat.

La Generalitat és la titular de l’edifici i des de l’obertura de l’equipament l’any 1999 Sant Tomàs gestiona el centre. La coordinadora de Drets Socials i Inclusió a la Catalunya central Josefina Ramírez que va participar en l’acte, va assegurar que l’aliança entre la Generalitat i Sant Tomàs és un “bon referent de feina ben feta” i va explicar que per continuar-ho sent calia dur a terme les obres d’ampliació i renovació “per assegurar el benestar i la privacitat de les persones residents”. Ramírez va anunciar que les obres s’han d’acabar el mes de juny del 2026 i va desitjar que les persones usuàries poguessin gaudir de l’espai i que “guardin l’experiència de vida com un tresor”.

Un equipament “indispensable”

Durant la benvinguda, el president de Sant Tomàs Joan Casany va destacar la importància de comptar amb un equipament d’aquestes característiques que va qualificar “d’indispensable” i va explicar que va ser fruit de “la tenacitat dels meus antecessors en el càrrec”. Casany també va destacar la feina de les persones professionals del centre que durant aquests vint-i-cinc anys va dir “han fet de la residència una llar, un espai de confort i tranquil·litat pels residents i les seves famílies” i va considerar essencials les obres que han d’arrencar a l’abril del 2025.

Durant el seu parlament, el president també va reconèixer la tasca del psiquiatre Jordi Folch que va ser un dels primers treballadors de Sant Tomàs i que actualment encara fa algunes atencions al centre Riudeperes. Folch va intervenir a l’acte per posar en valor la feina dels i les professionals del centre que va assegurar que “tenien el cel guanyat” perquè “sense l’estimació que tenen pels usuaris i usuàries no podrien aguantar l’estrès d’una feina com la que fan”.

A l’acte institucional de benvinguda també van intervenir dues persones residents, en Francesc Noguera i la Mònica Rodríguez que van explicar el seu dia dia i la Felicitat Soms que amb molta emoció i de forma molt entranyable, va posar paraules als sentiments de molts dels familiars que han requerit dels suports de Riudeperes. Ella és la germana d’en Miquel que viu a la residència des de l’inici de l’activitat i va explicar que Riudeperes “respon a les necessitats de les famílies quan ens adonem que la discapacitat és difícil de tractar sense un bon suport i centres especialitzats darrere”.

Un equipament amb perspectiva de futur

Aquest equipament va obrir les portes el mes d’abril l’any 1999 i ja va entrar en funcionament amb el doble servei, el d’acolliment residencial i el diürn. Riudeperes sorgeix per donar resposta a les necessitats d’unes persones que necessitaven un suport generalitzat i que en l’entorn domèstic no podien viure. Des de l’inici fins ara, 127 persones han viscut a la residència Riudeperes i 47 han estat usuàries del servei d’acolliment diürn. Es tracta de 174 persones que provenien de les comarques d’Osona principalment però també del Maresme, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Baix Ebre, Solsonès o Berguedà.

Després de tots aquests anys de funcionament, el centre s’ampliarà a través d’unes obres impulsades i coordinades per la Generalitat que a través de quatre fases han de permetre tenir espais comuns més amplis, convertir les habitacions triples actuals en dobles o individuals i acabar amb els banys comunitaris. Per Sant Tomàs aquests canvis són “necessaris per poder posar per davant de tot, la dignitat de les persones i que tinguin els seus espais de privacitat”.