Una nova fase de les obres necessàries per consolidar i posar en valor el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, ubicat a Calldetenes, han acabat aquest mes de març després de més de 9 mesos de treballs que han permès adequar la coberta de tot l’edifici i els tancaments ja que les filtracions d’aigua que hi havia en alguns espais, estava perjudicant l’estat de l’edifici.

Els treballs han permès rehabilitar del tot les cobertes del monestir que estaven en mal estat de conservació, substituir la fusteria exterior de les finestres i les portes que es trobaven molt malmeses i posar en valor els espais d’accés al claustre, al refectori a la biblioteca. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i les obres que s’hi han portat a terme han tingut com a objectiu la restauració i conservació arquitectònica del complex que es vol dotar d’un us social i cultural alineat amb la missió de l’entitat que és millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca d’Osona.

El projecte de restauració ha rebut el suport del Ministeri de Transport i Medi Ambient a través de la convocatòria de l’1,5% cultural, i del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través d’unes ajudes del FEDER i de l’Oficina de Suport de la Iniciativa Cultural (OSIC). Entre totes aquests subvencions s’ha finançat el 79% de l’obra i la resta ho ha aportat l’entitat. Després d’aquesta intervenció, Sant Tomàs que és l’entitat propietària de l’edifici des de l’any 1973, buscarà noves fonts de finançament per poder fer visitable i generar un espai que promogui el creixement personal i la inserció social de les persones amb discapacitat intel·lectual.

El monestir de Sant Tomàs de Riudeperes és un element singular en el context de l’arquitectura conventual del segle XVI que recull valors arquitectònics i de decoració de l’estil gòtic tardà, renaixentista i modernista que el dota d’un interès excepcional. A més, el monestir ha tingut diversos usos al llarg de la seva història: primer com a canònica agustiniana, després com a col·legi franciscà, més tard com a seminari i col·legi dels religiosos camils, i posteriorment ja com a propietat de Sant Tomàs com a l’escola d’educació especial de l’entitat.