Nou persones de més de 55 anys vinculades a Sant Tomàs acudeixen cada dia al Casal cívic i comunitari Mossèn Guiteras de Vic dins el projecte Seguim actius. Es tracta d’una proposta que vol donar resposta a les necessitats de les persones grans amb discapacitat intel·lectual ateses per l’entitat i que ja no poden continuar treballant o seguint el ritme dels centres d’atenció diürna. Tots ells, a més, tenen un grau d’autonomia prou elevat que els permet desplaçar-se fins l’equipament i un cop allà ells assisteixen i fan les activitats que programa el centre facilitant, d’aquesta manera, la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i afavorir la relació amb altres persones grans amb qui puguin compartir aficions i interessos.

L’educadora responsable d’aquest grup, Ivette Arumí explica que cada un d’ells va triar a principis del mes de setembre l’activitat o activitats que volien fer, realitzant així les seves inquietuds i interessos. El ventall de propostes és el mateix que el Casal ofereix a totes les persones que hi assisteixen i aquestes passen per aprendre a jugar billar, a ballar country, fer zumba o classes de català, anglès o informàtica. En Josep Maria Comas ho va tenir clar i es va apuntar a les classes de country dels dimarts. No se’n perd ni una i a més, vol activar l’hort del Casal: “jo ja m’he cuidat d’algun d’hort i m’agrada molt”. En Miquel Guitart, una altra de les persones ateses, en canvi, prefereix fer activitats més tranquil·les i ell va optar per apuntar-se a classes de català. Quan arriba al casal li agrada llegir llibres, revistes o fer mandales i un cop a la setmana va a classes de català on aprèn “paraules noves”.

En el que sí que coincideixen tots és en valorar “el dinar de restaurant que fan cada dia”. La cooperativa Sambucus gestiona el restaurant del Casal i tots ells dinen allà i a mig matí ja poden triar el menú: “demanar el dinar és una de les coses que més els agrada”, diu Arumí, “els encanta poder dinar cada dia al Casal i fer-hi el cafè de mig matí”. Unes rutines que no varien gaire de la resta de persones que acudeixen al Casal. La responsable d’aquest equipament, la Lídia Truñó Rodríguez explica que es tracta d’una “experiència molt enriquidora, ja que el Casal és un espai cívic i comunitari on totes les diversitats hi tenen lloc”. Per ella, l’espai neix per “donar resposta a una necessitat comunitària i la proposta de Sant Tomàs hi lliga perfectament”. Quan se li pregunta per l’acceptació que ha tingut aquesta iniciativa entre totes les persones usuàries assegura que “l’entrada ha estat molt normalitzada i totes les associacions implicades al Casal ho han vist molt bé”.

Aquesta proposta sorgeix d’un grup de treball de Sant Tomàs anomenat “model d’atenció a la gent gran i envelliment” que l’entitat va crear ja fa uns anys per buscar sortides al procés d’envelliment de les persones grans ateses gràcies a la millora de la qualitat de vida. Està format per 8 famílies que van idear i liderar aquesta proposta que degut a la pandèmia es va endarrerir fins aquest mes de setembre que ha pogut veure la llum.